EL MEU VE DE SOTA
El meu vei de sota
S un bon jan recent jubilat.
Va nixer a prop de Ronda,
Un petit poble que no ha oblidat.
Vingu per ser manobre
Far ja ms de trenta-sis anys.
Ms tard port la dona
I van obrir un bar restaurant.
Malgrat tots els problemes
Tingueren dos brivalls
Que van pujar amb penes
Esforcos i treballs.
El meu vei de sota era del PSUC,
Va lluitar per el nostre pais vencut.
En va aprendre la llengua a estones
I malgrat venir de fora
Em va ensenyar que s ser catal.
El meu vei de sota
Recorda el fill gran mort pel cavall
Mentre el petit esmorza
Intolerncia i odi racial.
El noi ha sortit fatxa
Violent i amb res al cap.
Disfruta fotent canya
Als pobres immigrants.
El meu vei de sota ara no surt
Creu que el que ell representa no t futur.
Mentre para la taula pensa:
"Desprs de tanta feina
No s just que em senti tan derrotat".
El meu vei de sota ara no surt,
Creu que el que ell representa no te futur.
No sap que no va fer b i pensa:
"De que ha servit la feina
Si ara tinc a casa
Tot el que jo odiava
I vaig combatre durant tants anys".
Els Pets sono una band pop rock catalana formatasi a Barcellona. Il gruppo è guidato da Lluís Gavaldà, cantante, compositore e chitarrista originario di Constanti (Tarragona). La formazione attuale comprende Joan Reig alla batteria, Falin Caceres al basso, Joan-Pau Chaves tastiere, basso e cori, David Muñoz chitarra, cori e Brad Jones basso, chitarra, tastiere e cori. Il nome della band, in catalano "Els Pets", significa letteralmente "I Petti". La loro musica è caratterizzata da un sound pop rock energico con influenze punk e indie, spesso accompagnato da testi ironici e riflessivi che affrontano temi sociali e personali. Tra i brani più rappresentativi si ricordano "El meu nom és", "No hi ha res" e "L'últim dia". Els Pets hanno pubblicato diversi album di successo, tra cui "Els Pets" (1997), "La vida és un joc" (2000) e "Més enllà del cel" (2003).