Viure no s fcil als seixanta,
Quan no s la sang, el colesterol,
De tant en tant la salut t'espanta,
Tot sense sal i ni gota d'alcohol.
No et falta gaire per jubilar-te,
Per el pags ho s fins que mor,
Una altra feina has de buscar-te
I deixar el tros molt a contracor.
L'ultima glacada del mes de marc
Et va obligar a donar aquest pas,
De mati quan te'n vas al nou treball,
Se t'entelen els ulls tirant carrer avall.
De petit et van fer una guerra,
De jove et van vendre una pau,
De gran t'has cremat amb la terra
I ara jaio, et donen pel sac!
Tota la vida el vent de cara,
Sovint fotut per pencant a gust,
Estrenys els punys i alces la mirada,
Preguntes a Deu si tot aix s just.
S tard quan arribes i ests xafat,
Ella cus al teu costat,
"el camp no t remei", la dona et diu,
"per qui mana no, d'aix no en viu!"
De petit et van fer una guerra,
De jove et van vendre una pau,
De gran t'has cremat amb la terra,
I ara jaio, et donen pel sac!
Els Pets sono una band pop rock catalana formatasi a Barcellona. Il gruppo è guidato da Lluís Gavaldà, cantante, compositore e chitarrista originario di Constanti (Tarragona). La formazione attuale comprende Joan Reig alla batteria, Falin Caceres al basso, Joan-Pau Chaves tastiere, basso e cori, David Muñoz chitarra, cori e Brad Jones basso, chitarra, tastiere e cori. Il nome della band, in catalano "Els Pets", significa letteralmente "I Petti". La loro musica è caratterizzata da un sound pop rock energico con influenze punk e indie, spesso accompagnato da testi ironici e riflessivi che affrontano temi sociali e personali. Tra i brani più rappresentativi si ricordano "El meu nom és", "No hi ha res" e "L'últim dia". Els Pets hanno pubblicato diversi album di successo, tra cui "Els Pets" (1997), "La vida és un joc" (2000) e "Més enllà del cel" (2003).