Testo L'amor que vindra Joan Manuel Serrat

L'amor que vindra

És una dita, és un adagi: «Aquell que preveu val per dos».
És una dita, és un adagi: «L'amor és tan meravellós».

Ja sé, ja sé que l'amor que vindrà
serà per mi la propera tempesta,
ja sé d'abans que el renou de la festa
és fulla morta que un mal vent s'endurà.
Ja sé, ja sé, i no sé com et dius,
que seré jo qui cauré en els teus llaços,
ja sé d'abans que és tancat tots els passos
que els vells estanys empresonen els rius.

Però és una dita, és un adagi: «Aquell que preveu val per dos».
És una dita, és un adagi: «L'amor és tan meravellós».

Ja sé, ja sé que l'amor que vindrà
no arribarà a la propera tardor,
ja sé d'abans que l'encís d'un petó
no dura més que un creuar-se i marxar.
Ja sé, ja sé que la felicitat
em portarà a l'engany d'una guerra.
Ja sé d'abans l'aspra pols de la terra
i el plor trencat quan es perd el combat.

Però és una dita, és un adagi: «Aquell que preveu val per dos».
És una dita, és un adagi: «L'amor és tan meravellós».

Ja sé, ja sé que l'amor que vindrà
ens durà els dos a l'estúpida escena
on cadascú creu portar les cadenes,
on cadascú creu que és sol a plorar.
Ja sé, ja sé que la meva feblesa
ens farà ser com vaixells enemics,
però el cor em diu que uns vaixells enemics
surten plegats per buscar la tendresa...
Però és una dita: «Aquell que preveu val per dos».
....., és un adagi: «L'amor és tan meravellós».

EL AMOR QUE VENDRÁ
Es un refrán, es un dicho: «Hombre prevenido vale por dos».
Es un refrán, es un dicho: «¡El amor es tan maravilloso».

Ya sé, ya sé que el amor que vendrá
será para mí la próxima tempestad,
ya sé desde antes que el bullicio de la fiesta
es hoja muerta que el viento se llevará.
Ya sé, ya sé y no sé cómo te llamas
que seré yo quien caerá en tus ataduras,
ya sé desde antes que es cerrando los pasos
como los viejos lagos aprisionan los ríos.
Pero es un refrán, es un dicho: «Hombre prevenido vale por dos».
Es un refrán, es un dicho: «¡El amor es tan maravilloso».

Ya sé, ya sé que el amor que vendrá
no llegará al próximo otoño,
ya sé desde antes que el encanto de un beso
no dura más que un cruzarse y marchar.
Ya sé, ya sé que la felicidad
me llevará al engaño de una guerra.
Ya sé desde antes del áspero polvo de la tierra
y del llanto roto cuando se pierde el combate.

Pero es un refrán, es un dicho: «Hombre prevenido vale por dos».
Es un refrán, es un dicho: «¡El amor es tan maravilloso».

Ya sé, ya sé que el amor que vendrá
nos llevará a la estúpida escena
en la que cada uno cree arrastrar las cadenas,
en la que cada uno cree ser el único que llora.
Ya sé, ya sé que mi debilidad
nos convertirá en naves enemigas,
pero el corazón me dice que dos naves enemigas
zarpan juntas para buscar la ternura...